Una tarda de 1973 llegint la revista “Nueva Lente” vaig descobrir el reportatge de Jean Claude Gautard sobre el mercat central de París, Les Halles, contruit per Victor Baltard l’any 1851.
L’any 1967 es va decidir traslladar el mercat als afores de París i quatre anys més tard van començar les obres d’enderrocaments dels primers pavellons. Aquest fet va provocar la indignació de molts parisins que van sortir al carrer a protestar. Les autoritats es van posar nervioses i -com sempre la cosa més fàcil és prohibir i censurar- van decidir acordonar els carrers i posar qualsevol dificultat burocràtica a l’hora de prendre imatges.
Jean Claude Gautard tenia 39 anys quan va decidir com a repte personal radiografiar el dia a dia de tot el procés de destrucció de Les Halles. Els gendarmes el van detenir un parell de vegades, però ell va seguir endavant. Gautard s’enfilava als terrats i s’amagava rere les xemeneies aprofitant les ombres que arribaven quan queia el sol per aconseguir un document únic. Per realitzar aquestes fotografies va usar una Mamiya C33 - una càmera de format 6x6- i dues lents: un teleobjectiu 135mm i un 65mm d’angular. La pel·lícula que va triar va ser una Kodak Tri-X ja que gràcies a la seva versatibilitat podia forçar-la quan baixava la llum o tot l’ambient quedava envaït per la gran polseguera dels enderrocs.
El resultat d’aquesta feina va ser una exposició titulada “L’assassinat de Baltard” i que va servir de testimoni gràfic perquè els parisins recordessin “la mort” del mercat de Les Halles.
L’any 1967 es va decidir traslladar el mercat als afores de París i quatre anys més tard van començar les obres d’enderrocaments dels primers pavellons. Aquest fet va provocar la indignació de molts parisins que van sortir al carrer a protestar. Les autoritats es van posar nervioses i -com sempre la cosa més fàcil és prohibir i censurar- van decidir acordonar els carrers i posar qualsevol dificultat burocràtica a l’hora de prendre imatges.
Jean Claude Gautard tenia 39 anys quan va decidir com a repte personal radiografiar el dia a dia de tot el procés de destrucció de Les Halles. Els gendarmes el van detenir un parell de vegades, però ell va seguir endavant. Gautard s’enfilava als terrats i s’amagava rere les xemeneies aprofitant les ombres que arribaven quan queia el sol per aconseguir un document únic. Per realitzar aquestes fotografies va usar una Mamiya C33 - una càmera de format 6x6- i dues lents: un teleobjectiu 135mm i un 65mm d’angular. La pel·lícula que va triar va ser una Kodak Tri-X ja que gràcies a la seva versatibilitat podia forçar-la quan baixava la llum o tot l’ambient quedava envaït per la gran polseguera dels enderrocs.
El resultat d’aquesta feina va ser una exposició titulada “L’assassinat de Baltard” i que va servir de testimoni gràfic perquè els parisins recordessin “la mort” del mercat de Les Halles.
Fotomuntatge. A l'esquerra Jean Claude Gautard i a la dreta una de les imatges sobre l'enderroc del mercat de Les Halles de París.
El Born va ser el mercat del barri fins el 1920. Després es va convertir en un mercat de fruites i verdures a l’engròs fins que es va inaugurar Mercabarna a la Zona Franca l’any 1971.
Feia tres anys que el mercat del Born estava tancat i jo treballava al Tele/eXpres. El barri de la Ribera m’agradava molt i hi passejava sovint. Quan l’amenaça d’enderroc era més ferma que mai, ràpidament em va venir a la ment el reportatge de Jean Claude Gautard i vaig pensar que seria una bona idea colar-me en aquell edifici tan peculiar. Dies més tard va sortir publicat el reportatge a les planes del diumenge i el director, Manel Ibáñez Escofet, em va felicitar per la iniciativa. Em vaig sentir un petit Gautard. Crec que la publicació del reportatge i la pressió veïnal demanant una major sensibilitat vers la conservació d’edificis sigulars i amb personalitat pròpia van ajudar a conscienciar i obrir els ulls a les autoritats municipals.
Feia tres anys que el mercat del Born estava tancat i jo treballava al Tele/eXpres. El barri de la Ribera m’agradava molt i hi passejava sovint. Quan l’amenaça d’enderroc era més ferma que mai, ràpidament em va venir a la ment el reportatge de Jean Claude Gautard i vaig pensar que seria una bona idea colar-me en aquell edifici tan peculiar. Dies més tard va sortir publicat el reportatge a les planes del diumenge i el director, Manel Ibáñez Escofet, em va felicitar per la iniciativa. Em vaig sentir un petit Gautard. Crec que la publicació del reportatge i la pressió veïnal demanant una major sensibilitat vers la conservació d’edificis sigulars i amb personalitat pròpia van ajudar a conscienciar i obrir els ulls a les autoritats municipals.
Estat del Mercat del Born l'any 1974.
Aquesta és una de les fotografies que vaig fer per al Tele/eXpres que reflectia l'estat de l'interior del mercat.
L’edifici es va salvar i mentres esperaven trobar una funció útil es van celebrar diferents actes culturals, concerts i exposicions com ara una sobre el transport urbà, l’any 1981.
Davant la degradació i decadència de l’edifici els veïns van reclamar que el Born tingués un ús cultural i el 1993 es va intentar que la Universitat Pompeu Fabra instal·lés la facultat de Ciències Audiovisuals. L’any 1996, l’Ajuntament i el Ministeri d’Educació i Cultura van iniciar converses perquè acollís la Biblioteca Provincial, projecte que es va aprovar un any després.
Davant la degradació i decadència de l’edifici els veïns van reclamar que el Born tingués un ús cultural i el 1993 es va intentar que la Universitat Pompeu Fabra instal·lés la facultat de Ciències Audiovisuals. L’any 1996, l’Ajuntament i el Ministeri d’Educació i Cultura van iniciar converses perquè acollís la Biblioteca Provincial, projecte que es va aprovar un any després.
Mentres esperaven trobar una funció útil al mercat del Born es van celebrar diferents actes culturals. Aquesta foto és d'una exposició sobre el transport urbà, l’any 1981.
L’any 2002 durant les primeres maniobres de rehabilitació, els arquitectes encarregats Enric Soria i Rafael Cáceres van localitzar les restes arqueològiques de l’antiga ciutat medieval. Aquesta troballa va fer que es tornés a replantejar la nova ubicació de la biblioteca que encara avui espera trobar un lloc per instal·lar-s’hi. Respecte el mercat es va pensar en crear un centre culturai i també acollir un museu sobre la guerra de Successió a Catalunya i, òbviament, conservar el jaciment històric.
Mesos més tard de la troballa, vaig decidir intentar fotografiar de nou el vell mercat i les fotos que vaig aconseguir tenen un valor molt especial per a mi. És una manera de viatjar al passat i sentir-me a prop de la història del meu país. Poder passejar per una Barcelona arrassada per la guerra, pels seus carrers i saber que el nom i els oficis de les famílies que vivien en aquelles cases i palauets és… Impressionant.
Mesos més tard de la troballa, vaig decidir intentar fotografiar de nou el vell mercat i les fotos que vaig aconseguir tenen un valor molt especial per a mi. És una manera de viatjar al passat i sentir-me a prop de la història del meu país. Poder passejar per una Barcelona arrassada per la guerra, pels seus carrers i saber que el nom i els oficis de les famílies que vivien en aquelles cases i palauets és… Impressionant.
Arqueòlegs treballant en el jaciment trobat el 2002
L’11 de setembre de 2013, després d’onze anys, es va inaugurar el Born Centre Cultural, amb el jaciment com a protagonista dins de l’edifici de l’antic mercat. Estructurat amb un carrer obert a tothom, aquest és un lloc d’història, testimoni de la Barcelona del segle XVIII i de l’èpica resistència del poble català, que 300 anys després pot rememorar els fets de 1714 en un dels escenaris protagonistes d’aquell setge tan salvatge i posterior derrota i opressió.
Imatge de l'interior de El Born Centre Cultural
La senyera presideix i dóna la benvinguda al visitant que descobrirà a El Born CC un testimoni de la història imprescindible
Fuente RSS
