A finals dels anys 50, Julio Muñoz Ramonet, industrial i financer i afí al règim franquista es fa fer amb els magatzems. Tot i això, l’arribada als anys 70 de El Corte Inglés -a Plaça Catalunya-, amb una visió més moderna i donant gran importància al màrqueting, va accentuar el declivi dels seus competidors com ara la Casa Vilardell, El Barato, El Sepu, El Siglo, El Capitolio -fins i tot Can Jorba- i òbviament, El Águila.
Els bombers van comentar que la ràpida propagació del foc va ser fruit de la quantitat d’objectes, roba i brutícia acumulada a les plantes superiors i d’una manca de mesures de seguretat. A més, l’estructura de l'edifici era metàlica, sense cap mena de protecció del foc.
La causa del foc va ser un curtcircuit a les valles publicitàries col·locades a la façana de l’edifici i aviat el foc es va escampar per la quarta i tercera planta. La fatal casualitat d’una fuita d’aigua en un subterrani va produir una inundació en un edifici proper i la companyia de l’aigua va tallar el subministrament. Aquest fet va fer que els bombers tinguessin problemes a l’hora d’extingir el foc perquè l’aigua de les mangueres no sortia amb prou pressió.
Jo estava palplantat i només feia que fixar-me en el majestuós ocell entre el fum, a estones blanc, a estones negre. Em tenia fascinat.
Vint-i-cinc minuts després d’haver començat la tasca d'extinció de l’incendi, els bombers es van retirar de l’interior de l’edifici. El foc havia afeblit l’estructura i amenaçava ruina. No va trigar gaire en caure part de la façana i d’una cúpula que sostenia l’estàtua de bronze.