Nfumu Ngui (goril·la blanc en llengua fang) o més conegut com a Floquet de Neu, l’únic goril·la albí que va ser durant molts anys la mascota de la ciutat de Barcelona, va néixer cap el 1964. Capturat per un caçador a Guinea Equatorial, el diari Tele/Expres el va batejar com a Blancaneus. Tot i això, el primatòleg Jordi Sabater, que el va comprar per 20.000 pessetes i que aleshores era conservador del Centre d’Experimentació Zoològica d’Ikiunde, dependent del Zoo de Barcelona, el va nomenar Floquet de Neu. Aquest va ser el nom definitiu, sobretot quan la revista National Geographic el va treure en portada amb el nom de Snowflake.
El personatge de qui us parlaré avui també se’l va conéixer com a Floquet de Neu pel seu cabell canós. Manuel Jiménez de Parga va néixer el 9 d’abril de 1929 a la ciutat de Granada. Va estudiar dret a la Universitat de Granada i posteriorment va realitzar el seu doctorat a la Universitat de Madrid. L’any 1957 va començar a excercir la docència a la Universitat de Barcelona com a catedràtic de dret polític.
El personatge de qui us parlaré avui també se’l va conéixer com a Floquet de Neu pel seu cabell canós. Manuel Jiménez de Parga va néixer el 9 d’abril de 1929 a la ciutat de Granada. Va estudiar dret a la Universitat de Granada i posteriorment va realitzar el seu doctorat a la Universitat de Madrid. L’any 1957 va començar a excercir la docència a la Universitat de Barcelona com a catedràtic de dret polític.
Entrevista al seu despatx d'advocats a Passeig de Gràcia, 96 amb Jaume Guillament per a la revista Presència. Octubre de 1974
Entrevista al seu despatx d'advocats a Passeig de Gràcia, 96 amb Jaume Guillament per a la revista Presència. Octubre de 1974
Entrevista al seu despatx d'advocats a Passeig de Gràcia, 96 amb Jaume Guillament per a la revista Presència. Octubre de 1974
Jiménez de Parga va ser escollit diputat al Congrés per les eleccions generals de 1977 per la província de Barcelona en representació de la Unió del Centre Democràtic (UCD). Fou nomenat per Adolfo Suárez Ministre de Treball en el Primer Govern de la Legislatura Constituent, exercint el càrrec fins a la remodelació del govern realitzada el febrer de 1978. Posteriorment va ser nomenat ambaixador-representant permanent d'Espanya davant l'Organització Internacional del Treball (OIT) i president de la Conferència Interamericana de Treball. El 1985 fou nomenat membre del Consell d’Estat i deu anys més tard va passar a formar part del Tribunal Constitucional com a vocal. Entre novembre de 2001 i juny de 2004 presidí aquest tribunal.
El passat 7 de maig va morir.
El passat 7 de maig va morir.
Jiménez de Parga al Parlament de Catalunya. Desembre de 1978
Després d’aquest breu resum biogràfic, us deixo aquí algunes perles del difunt. Com que no me l’imagino parlant el català, us les escric literalment.
“Hace mil años en Catalunya, Euskadi y Galicia no sabían qué era asearse”.
El 22 de gener de 2003 en un esmorzar-col·loqui organitzat pel Fórum Europa a Madrid, Jiménez de Parga, va defensar el caràcter històric de les 14 Comunitats Autònomes que encara no el tenen legalment reconegut.
"En un territorio como España, repleto de historia de norte a sur y de este a oeste, unos reinos de brillante trayectoria no pueden seriamente verse reducidos a ser unos segundones frente a tres comunidades que dicen que son distintas porque plebiscitaron en la República unos estatutos de autonomía”.
El magistrat es referia que Catalunya, Euskadi i Galícia van ser els únics que van aprovar els seus estatuts en referèndum abans de la Guerra Civil, fet que va accelerar el seu accés a l’autonomia durant la transició. Segons la seva opinió, però, el “corte histórico” no s’havia de fer a la República sinó encara més enrere.
"Corte usted en el año 1000, cuando los andaluces teníamos, y Granada tenía, docenas de surtidores de agua de colores distintos y horarios diversos, y en algunas zonas de esas llamadas comunidades históricas ni siquiera sabían lo que era asearse los fines de semana".
Per a l’altre Floquet de Neu, la classificació entre nacionalitats i regions “tuvo su interés político en 1977, pero hoy no tiene ninguno". Debemos esforzarnos en abandonarla", va sentenciar després de negar que la història ampari l’existència dels fets diferencials català, basc i gallec.
“Hace mil años en Catalunya, Euskadi y Galicia no sabían qué era asearse”.
El 22 de gener de 2003 en un esmorzar-col·loqui organitzat pel Fórum Europa a Madrid, Jiménez de Parga, va defensar el caràcter històric de les 14 Comunitats Autònomes que encara no el tenen legalment reconegut.
"En un territorio como España, repleto de historia de norte a sur y de este a oeste, unos reinos de brillante trayectoria no pueden seriamente verse reducidos a ser unos segundones frente a tres comunidades que dicen que son distintas porque plebiscitaron en la República unos estatutos de autonomía”.
El magistrat es referia que Catalunya, Euskadi i Galícia van ser els únics que van aprovar els seus estatuts en referèndum abans de la Guerra Civil, fet que va accelerar el seu accés a l’autonomia durant la transició. Segons la seva opinió, però, el “corte histórico” no s’havia de fer a la República sinó encara més enrere.
"Corte usted en el año 1000, cuando los andaluces teníamos, y Granada tenía, docenas de surtidores de agua de colores distintos y horarios diversos, y en algunas zonas de esas llamadas comunidades históricas ni siquiera sabían lo que era asearse los fines de semana".
Per a l’altre Floquet de Neu, la classificació entre nacionalitats i regions “tuvo su interés político en 1977, pero hoy no tiene ninguno". Debemos esforzarnos en abandonarla", va sentenciar després de negar que la història ampari l’existència dels fets diferencials català, basc i gallec.
"Floquet de Neu" amb Salvador Sánchez-Terán, ministre de treball en el II Congrés d'UCD a Palma de Mallorca. Jiménez de Parga era ambaixador permanent d'Espanya a l'OIT.
El president de la Generalitat Jordi Pujol va presentar una demanda contra el president del Tribunal Constitucional per haver ofès la dignitat del poble català amb aquestes declaracions. Ja us podeu imaginar la sentència de la Sala de lo Civil del Tribunal Supremo. Ignacio Sierra, president de la Sala Civil va declarar que l’afirmació de Jiménez de Parga -i moltes més- “pueden ser rebatidas en el área de la discusión científica y doctrinal, pero nunca puede ser estimada como una ofensa para nadie”.
Respecte l’afirmació de què “en el año 1000, cuando los andaluces teníamos, y Granada tenía, docenas de surtidores de agua de colores distintos y horarios diversos, y en algunas zonas de esas llamadas comunidades históricas ni siquiera sabían lo que era asearse los fines de semana”, el Suprem va creure que “no hay un componente de desprecio. Únicamente una divagación histórica, costumbrista, que podrá ser o no tenida en cuenta, ser una ocurrencia que puede hacer o no hacer gracia, pero nunca constituir una ofensa o una afrenta».
Després de conéixer la ressolució del Suprem, Jordi pujol va assegurar que el Parlament sempre respectaria les decisions judicials. Però va fer constància que hi havia una creixent quantitat de gent a Catalunya que començava a sentir-se extranya i incòmoda en la “construcció institucional que s’està consolidant a Espanya. Pujol va afegir que CiU i el Govern començaven a “sentir-se situats una mica fora d’aquest model. Des de fa dos anys -va advertir- reapareix el concepte de l’Espanya d’abans, neocentralista, amb una hegemonia que menysté i margina les personalitats diferenciades. I això si que és greu”.
Respecte l’afirmació de què “en el año 1000, cuando los andaluces teníamos, y Granada tenía, docenas de surtidores de agua de colores distintos y horarios diversos, y en algunas zonas de esas llamadas comunidades históricas ni siquiera sabían lo que era asearse los fines de semana”, el Suprem va creure que “no hay un componente de desprecio. Únicamente una divagación histórica, costumbrista, que podrá ser o no tenida en cuenta, ser una ocurrencia que puede hacer o no hacer gracia, pero nunca constituir una ofensa o una afrenta».
Després de conéixer la ressolució del Suprem, Jordi pujol va assegurar que el Parlament sempre respectaria les decisions judicials. Però va fer constància que hi havia una creixent quantitat de gent a Catalunya que començava a sentir-se extranya i incòmoda en la “construcció institucional que s’està consolidant a Espanya. Pujol va afegir que CiU i el Govern començaven a “sentir-se situats una mica fora d’aquest model. Des de fa dos anys -va advertir- reapareix el concepte de l’Espanya d’abans, neocentralista, amb una hegemonia que menysté i margina les personalitats diferenciades. I això si que és greu”.
Manuel Jiménez de Parga assegut amb Francisco Fernández Ordoñez, ministre de Justícia que va impulsar la Llei del Divorci i la reforma del dret de família. Palma de Mallorca, febrer de 1981
Fuente RSS
