Una dècada del Fòrum Universal de les Cultures

Demà 8 de maig farà 10 anys de la inauguració del Fòrum Universal de les Cultures. L’organització del Fòrum 2004 va ser una proposta de l’exalcalde de Barcelona Pasqual Maragall per commemorar el 75è aniversari de l’Exposició Universal de 1929 i va néixer amb la idea d’estalir un diàleg entre les diferents cultures del món i fomentar la pau i el desenvolupament sostenible. Un esdeveniment que es va organitzar amb el patrocini de l’Organització per a l’Educació, la Ciència i la Cultura de les Nacions Unides (UNESCO). 

El recinte del Fòrum es va ubicar en un espai proper a la desembocadura del riu Besós i Sant Adrià de Besós. Aquest espai constava de dues grans edificacions. La principal, l’edifici Fòrum, un edifici triangular dissenyat per Jacques Herzog i Pierre de Meuron. Actualment és el Museu Blau, és a dir el museu de Ciències Naturals. La segona gran edificació és el Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), obra de l'arquitecte Josep Lluís Mateo. El CCIB també gestiona l'Auditori Fòrum que està sota el Museu i que es comunica mitjançant una rambla subterrània.

A l’exterior s’extén una gran plaça de 16Ha, la segona més gran del món, i que ocupa la major part del recinte del Fòrum. Allà es van desenvolupar les principals activitats del “gran” esdeveniment.
La consciència ecològica i els criteris de sostenibilitat van ser alguns dels tempes principals del Fòrum i un bon testimoni d’aquesta “voluntat sostenible” és la gran placa fotovoltaica construida per José Antonio Martínez Lapeña i Elias Torres i que es troba a la plaça central del recinte. Aquest espai s’aixeca parcialment sobre terreny guanyat al mar. Per aquest motiu, la plaça va ser guardonada amb el premi al millor Hiperprojecte a la Biennal d’arquitectura de Venècia 2004.

Al recinte del Fòrum també trobem un gran port esportiu que va acollir  diverses exposicions, zones d’esbarjo, carpes de circ, un cabaret i zones de restauració.  És aquí on es va celebrar l’exposició estrella, “Els Guerrers de Xi’an”.

Finalment, dos grans parcs i una zona de banys formada per diverses piscines d’aigua del mar són les altres obres arquitectòniques a destacar del recinte del Fòrum. Un dels parcs, dissenyat per l’arquitecte Alejandro Zaera Polo, aprofita el desnivell que hi ha entre la plaça i el mar i genera un sistema de dunes artificials que es converteixen en dos auditoris a l’aire lliure. 

Des de l’octubre de 2011 destaca un altre edifici emblamàtic: la torre Diagonal Zero, seu de Telefònica dissenyada per l’arquitecte Enric Massip-Bosch. l’Edifici de 110 metres i 24 està mig buit.
A l’altra banda, al carrer Eduard Maristany, l’Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) està construint un campus que acollira part dels graus d’Enginyeria i tots els estudis que es realitzen a l’antiga escola del Treball, al carrer Urgell. La futura zona universitaria anirà a càrrec de José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres, autors de la placa fotovoltaica i també de la Vila Olímpica. El campus estarà format per set edificis i comptarà amb una zona verda situada en la prolongació de la Rambla de la Mina.

El passat diumenge dia 4 de maig, Jaume V. Aroca explicava a la Vanguardia que José Antonio Acebillo, l’arquitecte en cap de Barcelona durants dels anys del fòrum, feia un balanç positiu respecte “com han acabat funcionant les diverses peces del projectedel Fòrum” tot i que li sap greu que finalment no es faci el zoo. “El zoo i l’universitat havien de donar el sentit cultural i ecològic a aquest territori i evitar que només sigui un lloc especialitzat en l’oci”.

Mentrestant inversors xinesos i russos i també d’aquí del país intenten fer-se amb aquestes 20 Ha. Tot perquè aquest espai que hauria de ser un lloc cultural i d’educació es converteixi en un món de diversió. L’operació de traslladar el zoo de Barcelona ha quedat aplaçada degut al seu elevat cost. 

A veure què ens trobem la pròxima dècada…